© Josep Llinás Carmona . Published on May 06, 2011.

Qualitat compositiva i formal de la nova edificació.
La idea directora de la proposta (donant per fet que el millor accés, per a la disponibilitat d’espai, s’havia de produir pel carrer Santiago Ramon y Cajal) es la de generar un espai públic, una plaça de l’escala de la façana de la Sala Augusta, limitada per edificacions igualment de la mateixa escala i oberta, amb visibilitat, al carrer Ramon i Cajal.

© Josep Llinás Carmona . Published on May 06, 2011.

El instrument per a conservar l’escala desitjable ha estat utilitzar l’amplada de la Sala Augusta per dimensionar els dos edificis de nova planta i l’alçada de la Sala Augusta per dimensionar en planta l’espai públic.

© Josep Llinás Carmona . Published on May 06, 2011.

No només la mida en planta de les noves construccions es de l’ordre de la de la Sala Augusta, si no que hem utilitzat igualment la coberta a dues aigües com a element comú a la Sala Augusta i les construccions de nova planta. I hem limitat les alçades de manera que no superessin la de la Sala Augusta.

© Josep Llinás Carmona . Published on May 06, 2011.

Ens ha semblat que la senzillesa dels elements utilitzats a la Sala Augusta, per dotar-la de formalitat podria quedar anul·lada o posada en evidència si mantenien estrictament la geometria dels pinyons de nova planta. Per evitar aquesta possible menysvaloració de la peça original, hem introduït flexions en planta que desfan la frontalitat de les façanes, i fan més fluida la percepció i l’ús de l’espai públic exterior.

© Josep Llinás Carmona . Published on May 06, 2011.

De igual manera, com a contrapunt a la mencionada formalitat de la façana de la Sala Augusta, hem posat en moviment les cobertes a dues aigües dels dos edificis principals, que introdueix un cert aire festiu en el conjunt, adient en la nostra opinió, a l’ús recreatiu de la Sala Augusta i a l’ambient desitjable d’un Conservatori de Música.
Aquest instrument, el frontó, deduït de la façana a conservar, ens ha permès integrar en una unitat fins i tot les parts no tan visibles, que treuen el cap pel darrera de les cobertes de la Sala Augusta.

Finalment ens hem permès substituir la marquesina original, molt malmesa, per un altre no tan axial, que equilibri d’un costat l’accés a la Sala Augusta, de l’altre el nou accés al Conservatori.